Els ecologistes de la comarca de la Marina Alta volem mostrar la nostra sorpresa davant de la campanya mediàtica, en la qual també hi estan participant alguns ajuntaments, per a aconseguir que les arts de pesques fixes en general i en concret el tresmall, no tinguen restriccions en les ZEC/ZEPAs (Zona d’Especial Conservació/Zona d’Especial Protecció d’Aus) marines .
S’argumenta que el tresmall és una pesca artesanal, tradicional i sostenible. Ara bé, nosaltres considerem que aquestes afirmacions suposen un “greenwashing” i una utilització incorrecta d’aquests conceptes. En primer lloc, hem de dir que ni el tresmall ni les bonitoleres són artesanals. Les xarxes són de fil de nylon blau fabricat industrialment a països com la Xina. A més, les xarxes en molts casos són arreplegades amb grues i mecanismes motors on la força la fa el gasoil. Poc hi ha d’artesà… En aquest sentit dir que són arts de pesca tradicionals ens sembla que és com dir que un cotxe de gasolina és tradicional perquè fa 300 anys els carruatges eren a cavall. Les embarcacions de fa 300 anys eren a vela i les xarxes estaven fetes amb fibres vegetals
Per altra banda, cal recordar que el tresmall no és sostenible des del moment en el qual està darrere de l’extinció de diverses espècies entre elles algunes espècies d’aus marines. Múltiples estudis científics realitzats per exemple a Còrcega, Noruega, Anglaterra, Galícia, Astúries, Cantàbria i altres indrets, mostren que el tresmall i les xarxes fixes són la principal causa de mortalitat del corb marí emplomallat o monyut (phalacrocorax aristotelis). En aquest sentit consentir la pesca amb tresmall sense restriccions en una ZEPA és un contrasentit, ja que aquest espai automàticament deixaria de ser una zona on les aus estan protegides. Fins i tot pensem que econòmicament podria eixir molt cara la decisió de permetre la pesca d’eixos arts dins les ZEPAs. Les ZEC/ZEPAs s’emmarquen dins les directrius i plans europeus de Red Natura 2000. Són compromisos que l’Estat espanyol ha pres davant d’Europa. En cas d’incompliment les sancions podrien ser milionàries i les pagaríem tots.
Per altra banda, cal recordar que els estudis científics mostren que els tresmalls i les bonitoleres són efectivament més sostenibles que altres arts de pesca com l’arrossegament, però això no significa que siguen arts sense impacte. Espècies protegides com les tortugues marines (caretta caretta), dofins mulars (tursiops truncatus), cries de cetaci i peixos lluna (mola mola) solen emmallar-se. Molts individus d’aquestes espècies moren després d’hores d’estar atrapats i altres sobreviuen fins que els pescadors arrepleguen les xarxes i els alliberen (descartes). D’aquests individus alliberats molts acaben morint, altres pateixen ferides i alguns sobreviuen. A més, en el cas del tresmall aquest està relacionat amb la sobrepesca d’espècies en situació vulnerable com les llagostes (palinurus elephas).
Un altre problema important el tenim amb les xarxes trencades o fantasmes. Les xarxes sovint s’enganxen entre les roques i acaben sent abandonades. Hi ha nombrosos projectes i estudis que mostren l’impacte negatiu sobre els ecosistemes. Estes xarxes fantasmes durant un temps continuen atrapant fauna marina. Un altre punt polèmic és el de l’erosió de la posidònia. Reconeixem que la regressió de la posidònia i altres plantes i algues tenen factors múltiples: l’increment dels temporals pel canvi climàtic, les emissions d’aigües residuals, els ancoratges massius de les embarcacions recreatives. Ara bé, no es pot negar que entre eixos factors es troba el tresmall, les bonitoleres i fins i tot els cadufs (trampes per a polps generalment fetes de plàstics que queden com a residus quan es perden a conseqüència, per exemple, dels temporals), potser siguen responsables menors, però també són un factor més de destrucció i modificació dels ecosistemes dels fons marins.
A més, cal recordar que els informes sobre la situació a la Mediterrània indiquen que un 87% de les espècies està patint una situació de sobrepesca i que per tant de no prendre mesures serioses veurem com s’extingeixen espècies senceres i per últim com el sector pesquer mor d’èxit, tal i com ja va passar amb la industria relacionada amb la pesca de balenes. Per aquest motiu la Unió Europea té una sèrie d’estratègies pesqueres per tal de fer sostenible la pesca. Estes estratègies són a llarg termini i es marquen dates com 2030 per a tindre implementades una sèrie de mesures com reduir els temps en els quals les embarcacions poden treballar i ampliar el nombre de reserves i espais protegits. La situació de sobrepesca afecta a tots els ecosistemesi zones marines, per tant almenys algunes zones de costa han de ser protegides. Eixes zones protegides serveixen de santuari per a evitar l’extinció d’espècies i de fet funcionen bé en eixe sentit tal i com mostren els estudis científics. Eixes reserves i zones d’especial protecció també serveixen per a que els peixos tinguen punts on criar i créixer. En cas de no continuar creant-se reserves i zones d’especial protecció el col·lapse dels ecosistemes marins serà inevitable i suposarà el col·lapse del sector pesquer.
Les mesures que està proposant el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic no suposen la prohibició de les arts de pesca fixes. La mar és gran i la majoria de la mar continuarà sense restriccions. S’estan proposant restriccions i limitacions en dues zones concretes: on hi ha nius de corb marí emplomallat (la prohibició és únicament de gener a juny) i en els fons de posidònia. Parts extenses d’eixes ZEC/ZEPAs continuen sense limitar la pesca amb tresmall i per tant eixa pesca podrà continuar realitzant-se. Eixes prohibicions no són aleatòries, estan basades en una realitat i ens uns estudis científics. Ens ha tocat a la comarca de la Marina Alta tindre tres ZEC/ZEPAs és cert que s’estan demanant alguns sacrificis als pescadors dels nostres ports i és cert que pescadors d’altres ports on no hi ha ZEC/ZEPAs no es veuran tan afectats. Hem d’entendre que es tracta d’una estratègia global europea per a aconseguir la sostenibilitat i que de no prendre eixes mesures s’estaran condemnant a mort a espècies senceres i s’estarà matant a la gallina dels ous d’or.
Entenem que les autoritats locals estiguen preocupades pels llocs de treball relacionats amb el sector pesquer, però si no es prenen eixes restriccions, llavors a la llarga eixe sector desapareixerà i els únics peixos comercialitzables seran els de les piscifactories. Si les autoritats volen fer perviure eixe sector, llavors hauran de prendre les mesures de restricció i si ho troben convenient atorgar compensacions econòmiques i subvencions per a mantenir el sector mentre s’adapta. Qui sap potser d’ací unes dècades el peix siga més abundant que actualment, gràcies a les reserves i restriccions.
Parlem d’arts efectivament més sostenibles que altres arts de pesca com l’arrossegament, però això no significa que siguen arts sense impacte.
Per últim, volem deixar clar, que considerem que a més de les restriccions a la pesca professional són necessàries altres mesures que afecten a altres sectors. En les al·legacions als plans de gestió i a la normativa de les ZEC/ZEPAs presentades per Ecologistes en Acció Marina Alta, ACEC (Associació Cultural i Ecologista de Calp) i ecologistes independents, incloem 11 mesures diferents. Entre aquestes destaquem: limitar i restringir la pesca recreativa i esportiva (especialment en els mesos d’estiu quan es produeixen afluències massives); prohibició (a les embarcacions a motor) de navegar a menys de 200 metres dels penya-segats; control dels emissaris; revisió dels plans generals d’ordenació urbana, ja que s’està construint en paratges d’especial interès natural i fins i tot en terrenys inestables com falles geològiques; crear un servei de guardacostes per a acabar amb l’actual situació d’impunitat dels delictes mediambientals quan es produeixen a la mar.
