“Fem bategar la Vall, diem NO al PAI-Medina.” “Sense aigua no hi ha vida, sense
paisatge no hi ha identitat. “Amb set de seguir sent poble”. “Protegim el nostre
patrimoni, la nostra herència”
Davant la nova escalada urbanística que el Partit Popular està duent a terme sense
escrúpols a la Marina Alta, les entitats que subscrivim aquest manifest expressem la
nostra oposició ferma al model turístic i urbanístic que es pretén continuar fomentant, i
que suposa la condemna a mort de la Vall del Pop. Una vall que té una arrelada
l’experiència de conviure i integrar la diversitat nacional i cultural de manera enriquidora
entre la població resident. El nou model d’urbanisme, massiu i descontextualitzat, és una
amenaça directa al patrimoni natural i a la cultura i llengua pròpies del nostre territori.
Per això, unides exigim l’aturada immediata i sense reserves de les obres del macro-PAI
Medina de Llíber, com a mesura inicial cap a l’adopció de polítiques estructurals que
considerem crítiques com ara: una moratòria sobre noves llicències per activitats
econòmiques amb un fort impacte ambiental i paisatgístic, i un consum excessiu d’aigua.
La trajectòria de desenvolupament turístic residencial i sostingut ha conduït a la nostra
comarca a una situació de precarietat, liderant els índexs de pobresa en el context
geogràfic valencià. Per això és imprescindible un canvi de rumb per preservar el nostre
entorn natural i la qualitat de vida de les persones que hi habitem.
Les entitats sota signants convoquem a tota la ciutadania de la Marina Alta a una
Manifestació el proper 18 de febrer a les 11 hores al poble de Llíber, amb el lema “Fem
bategar la Vall, diem NO al PAI-Medina” per:
- Exigir Justícia: la legalització del PAI-Medina, sense exigir que la promotora VAPF
adapte el projecte a les normatives de sostenibilitat de la Unió Europea i obtenir una nova
Declaració d’Impacte Ambiental Estratègica preceptiva per les lleis autonòmiques i
estatals, és una irregularitat flagrant. De fet, s’estan aprofitant d’una Declaració d’impacte
Ambiental de fa més de 10 anys amb un Estudi d’impacte ambiental que no va complir
amb la normativa del moment.
Estem estudiant accions legals perquè considerem que no s’ha seguit el procediment
Administratiu i que algunes accions poden ser susceptibles de denuncia per la via Penal.
El PAI previst es situa en el cor del “Paisatge de Rellevància Regional des de Gallinera
fins a Castell de Castells”, un àmbit regulat pel marc de l’Estratègia Territorial del País
Valencià (ETCV-2011). Aquest macro PAI, distanciat del nucli urbà de Llíber, entra en
conflicte amb els principis de l’ETCV-2011, que des de 2016 estableixen unes directrius
clares per a la integració paisatgística i urbana. Per a la seva viabilitat, és imperatiu
alinear-se amb els objectius de qualitat paisatgística establerts, respectar el Conveni
Europeu del Paisatge ratificat pel País Valencià l’any 2004, i proporcionar un informe
rigorós i actualitzat que garantitze la disponibilitat de recursos hídrics amb la preceptiva
concessió d’aigües, conforme a la Directiva Marc d’Aigües i la legislació pertinent de
l’Estat espanyol. - Demanar responsabilitat ambiental: La construcció de 488 xalets a la Muntanya
Llarga suposa tot un llistat d’impactes insostenibles i irreversibles com ara:
. Pèrdua de biodiversitat i fragmentació d’espais naturals:
L’expansió urbana associada al macro-PAI posa en risc la flora i fauna locals,
provocant la destrucció i fragmentació d’uns terrenys forestals que formen
part orgànica del declarat Paisatge protegit de la Serra de Bèrnia i el Ferrer pel
Decret 103/2006 de la Generalitat Valenciana, limitant la migració i diversitat
genètica i interrompent els corredors biològics essencials per a la preservació
de la vida silvestre. El fraccionament del territori implica conseqüències
negatives, com l’increment dels atropellaments i la creació d’efectes trampa.
Hem de recordar que aquesta zona està catalogada amb la figura de protecció
de Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i també s’inclou dins la
figura del Paisatge de Rellevància Regional denominat: Depressions i Serres
des de Gallinera a Castell de Castells.
L’alteració ja patida al paisatge afecta directament a la flora autòctona
d’especial interès: a la Muntanya Llarga hi ha una població de Linaria
orbensis. Actualment tan sols es coneixen tres poblacions en tot el món
d’aquesta espècie. Les altres dos poblacions conegudes es troben a Xaló i
Orba. La seua alteració suposa una pèrdua irreversible per a esta fràgil
endemisme.
b. Alteració dels cicles hidrològics:
El macro-PAI implica la pavimentació de 406.213 m2 de terreny forestal
d’alta permeabilitat que alhora resulta estratègica per a la recàrrega dels
aqüífers subterranis, font primordial d’abastiment de tota la comarca segons
el Catàleg d’Àrees Crítiques front al Canvi Climàtic de la Generalitat
Valenciana. La seua construcció suposa l’augment del risc d’inundacions,
erosió del sòl i l’afectació dels recursos hídrics locals.
c. Canvis en els paisatges naturals i pèrdua de patrimoni cultural:
Aquest macro-PAI comportarà una forta devaluació de l’harmonia i la bellesa
del paisatge de la Vall de Pop, afectant la seva percepció visual i cultural de
l’entorn, amb la destrucció i/o afecció d’elements com la pedra seca, declarada
patrimoni de la humanitat per la UNESCO, els terrenys agrícoles com el pla
de Llíber i els boscos tant de la Muntanya Llarga com del Paisatge Protegit de
la Serra de Bèrnia i el Ferrer. La Muntanya LLarga conté restes fòssils i
marges de pedra en sec, que requereixen una atenció especial per preservar la
nostra història. No s’ha realitzat cap estudi de restes arqueològiques previ a
l’inici. Aquests impactes afectaran el nostre patrimoni paisatgístic i cultural, a
més a més de contribuir a la pèrdua de la identitat local.
d. Deteriorament de l’atmosfera i del soroll:
L’augment de la densitat urbana provocarà un increment de la contaminació
atmosfèrica, tant per la major afluència de vehicles a motor que provoquen les
emissions de gasos contaminants, com per l’augment de la contaminació
acústica del tràfic rodat.
e. Deteriorament del sòl:
La urbanització causarà la compactació del sòl i la pèrdua de la capa fèrtil,
incrementant l’erosió i afectant la salut del mateix sòl. A més a més ,generarà
la pèrdua irreversible de terreny que passa a estar ocupat indefinidament per
la construcció d’infraestructures permanents.
f. Risc d’Incendis Forestals:
A l’estar construïda al cor del terreny forestal que hauria de ser declarat pel
PATFOR a tram de la Muntanya Llarga, la urbanització queda totalment
envoltada per zones boscoses i de sotabosc incrementant substancialment la
vulnerabilitat als incendis forestals. La combinació de factors com la major
densitat urbana i la presència de vegetació inflamable augmenta
exponencialment la perillositat. La zona va sofrir un incendi fa menys de 30
anys. Actualment allí es troba una gran massa forestal i una elevada quantitat
de combustible, presentant un elevat risc d’incendis. Aquest escenari no només
posa en perill les vides dels residents, sinó que també suposa una amenaça
directa al nostre patrimoni natural i cultural. - Previndre el col·lapse hídric: Llíber és un poble amb dèficit hídric històric al mig d’una
comarca amb un problema hídric estructural i crònic degut a la sobreexplotació dels
aqüífers per a usos turístics. Aquesta sobreexplotació generalitzada a tota la comarca, ha
dut les nostres reserves hídriques costaneres al 10% de la seua capacitat i al 30% de les
del subsol, a més a més de la declaració de risc per contaminació per nitrats dels aqüífers
de 18 dels 27 municipis que ens donen vida. En aquestes condicions, construir 488 xalets
al poble de Llíber és condemnar La Vall del Pop al col·lapse hídric, és continuar
donant l’esquena a les evidències científiques i és condemnar els habitants a la
mancança d’aigua i a les seues factures desproporcionades. A més a més, no es
compta amb la pertinent concessió per part de l’organisme de conca.
L’Aigua és un bé comú de tots els habitants i un Dret Humà, no una mercaderia al servei
dels especuladors, per tant, ha de ser accessible econòmicament per a totes i tots. La
solució al col·lapse hídric de La Marina no passa per la construcció de més macrourbanitzacions ni de més dessalinitzadores que incrementen les nostres factures per
l’elevat cost energètic que genera haver de produir l’aigua. Sens dubte, són el gran negoci
per a uns pocs a costa dels recursos de totes. Els usos personals i domèstics d’aigua han
de tenir la màxima prioritat davant dels usos productius com els associats al turisme
residencial, més tenint en compte que els habitatges turístics consumeixen 3 vegades més
aigua que els residents. - Combatre la Pobresa estructural: La imposició des dels anys 60 del turisme
residencial com a model de creixement econòmic ha convertit la nostra comarca en la
més empobrida del País Valencià i amb l’habitatge més car. Des del 2014 La Marina Alta
compta amb l’índex més alt de pobresa, un 40’9% front al 31’8% “provincial”, amb la
renda mitjana més baixa del País, 12.060€ per unitat de consum front als 18.748€ de l’Alt
Maestrat. També presenta preocupant l’índex més elevat d’economia submergida
respecte al PIB amb la precarització que suposa principalment per a dones i joves. La
nostra pobresa té nom de dona i menys de 16 anys.
És una evidència econòmica que la construcció massiva d’habitatges per a turistes ha
tingut un efecte multiplicador de la pobresa. Fomentar una economia basada en
l’exportació de serveis i recursos cap altres ciutadans europeus amb una renda per càpita
molt superior a la nostra, no ha fet més que encarir els preus dels béns de consum incloenthi els habitatges, tant el de lloguer com el de propietat, fent-los inaccessibles per a bona
part de la població autòctona. A més a més, ací es concentren més de 35.000 habitatges
buits, havent-hi gent que ha sigut desnonada i uns joves forçats a anar-se’n a altres llocs
menys turístics per no poder accedir a un habitatge digne als seus pobles.
Altre dels indicadors de la “riquesa i qualitat de vida” és l’estat i accessibilitat dels serveis
públics que aquest model de turisme residencial ens ha deixat:
- un servei d’aigua potable que ha superat la seua capacitat d’abastiment i
regeneració natural, amb una tendència creixent als talls de subministrament
habituals als municipis de la Vall de Pop, - una xarxa de carreteres col·lapsades, ja que no disposem de cap tipus de
transport públic regular que connecte els pobles de l’interior amb els de la costa,
on es troben tots els serveis públics com la salut, l’educació secundària, les
administracions públiques, etc… - uns Serveis Sanitaris saturats i precaritzats, amb una Atenció Sanitària
Primària desbordada, llistes d’espera, agendes tancades, cites dels
especialistes amb una demora de dos mesos, dies sense consulta, hospital
sense especialistes, serveis d’urgències col·lapsats sense ecògraf, sense RX,
sense traumatòleg, sense uròleg…
L’increment desmesurat i sobtat d´habitants que suposa la construcció de 488 xalets
sobrepassa el límit de la capacitat d’atenció i abastiment dels nostres serveis públics.
- Protegir la cultura local i evitar la substitució lingüística i cultural:
La nostra vall, Llíber hi inclòs, és potser un dels exemples més reeixits d’una important
diversitat nacional i cultural que tanmateix ha estat capaç de conviure en harmonia i
d’enriquir-se mútuament, una població cohesionada sobre la base de la llengua pròpia i
del patrimoni històrico-social i natural que juguen un decisiu paper integrador.
Això però, hi ha l’amenaça de la proliferació d’urbanitzacions aïllades per tota la comarca
, en una altra escala, també s’ha produït ací que han esdevingut nuclis de població
artificials, en gran part desvinculats dels pobles originaris i aliens a la llengua i cultura
pròpies del territori. La situació d’aïllament d’aquestes urbanitzacions dificulta el
desenvolupament de polítiques d’acollida dirigides a la població que hi viu, generalment
d’origen estranger.
En el cas de Llíber, la població autòctona representa actualment al voltant del 35% del
total, com a conseqüència de la construcció, moltes vegades il·legal, de vivendes
disseminades pel terme. Si ara es construeixen les 488 cases que planteja el PAI Medina,
amb una estimació de 2,5 persones per vivenda, l’increment poblacional seria de 1220
habitants. Llíber passaria dels 1000 habitants actuals, als 2220 i la població originària es
reduiria fins a representar un 15% del total, amb la conseqüència gairebé inevitable d’una
desvertebració i pèrdua d’identitat irreparable. Llíber passaria a ser pràcticament el
municipi amb major percentatge de població estrangera de tot l’Estat, un poble sense
personalitat, una mena de gran urbanització desllavassada on el casc antic només
romandria com a testimoni d’una història malvenuda al millor postor de manera irregular:
una destrossa cultural irreversible.
Davant la injustícia que suposa la construcció del PAI-Medina i tots els impactes
negatius que venim patint les habitants de La Vall del Pop exigim: - La paralització total i definitiva de la construcció del macro-PAI Medina de Llíber
així com l’aprovació de mesures estructurals, urgents i necessàries, relatives a una
moratòria per a noves llicències d’activitats econòmiques (turístiques i
urbanístiques) amb un gran impacte mediambiental i paisatgístic, que garantisca
la conservació dels usos tradicionals de la nostra terra així com la recuperació dels
nostres aqüífers i els seus ecosistemes associats dels que les persones en formem
part, - La reconversió del sector turístic residencial de masses en un model de turisme
regeneratiu, fomentant l’arribada de turistes conscients i empàtics amb el territori
i les persones que hi habitem, amb un impacte que millore la conservació,
restauració i regeneració dels espais naturals, agrícoles, culturals i patrimonials
generant un veritable efecte multiplicador d’una economia arrelada al territori que
equipare els nostres salaris als dels nostres visitants nord europeus i dignifique la
nostra qualitat de vida, - La implementació de polítiques hídriques que prioritzen la gestió sostenible dels
rius, llacs, marjals i aqüífers, garantint el seu bon estat ecològic d’acord al dret
humà a un medi ambient saludable i com a clau per afrontar la crisi de
desforestació, sobreexplotació hídrica, contaminació i pèrdua de biodiversitat que
han provocat les anteriors macro actuacions urbanístiques com la del PAI
Medina, - La implementació de polítiques públiques d’habitatges socials, tant en règim de
lloguer com de propietat adreçades principalment a dones i joves, per ser aquests
els segments poblacionals més vulnerables a la precarització laboral i econòmica, - La implementació de polítiques actives i efectives d’integració cultural i immersió
lingüística que fomenten l’autoestima i la identitat cultural dels nostres pobles, - Que se’ns reconega com a subjectes i titulars del dret col·lectiu com a bioregió, a
ser consultades per a obtenir el nostre consentiment previ, lliure i informat davant
de qualsevol projecte que afecte a la sostenibilitat de la nostra bioregió i a la
sostenibilitat de la nostra vida com a individus i com a poble. - La restauració dels hàbitats alterats.
No anem a permetre ni un pas endarrere cap a la llei estatal d’alliberament del sòl de l’any
1998 ni molt menys un altre tsunami de Plans d’Actuació Integrada que depreden el
territori i els aqüífers mitjançant la privatització del paisatge de la Marina.
Persistir en la sobreexplotació dels recursos comuns és, a més d’una barbaritat destructora
, un crim contra la humanitat i un ecocidi.
Aquest manifest és un homenatge en agraïment a totes les que, des dels anys ’80, porten
alçades en peu de resistència contra la destrucció dels nostres paratges i la sobreexplotació
dels nostres recursos comuns, com ara: l’alçament contra la colonització de el puig de la
Llorença, l’alçament per a salvar el penyal, les Salines i els Banys de la Reina de Calp,
l’alçament contra la macro-urbanització d’Anibits-Margerquivir a Callosa d’en Sarrià,
l’alçament per la paralització de tres macro-urbanitzacions al Carrascar de Parcent, i una
abraçada encoratjada a les que encara persistim dempeus contra el camp de Golf de Pego,
contra la urbanització de la Llobella, contra la destrucció de la Pineda del Molinet de
Teulada i contra el macro-PAI Medina de Llíber.
PLATAFORMA SALVEM LA VALL
LLÍBER, T’ESTIMEM.
